Aproximacions a l'escola 2.0 a partir de les conclusions de l'ITworldEdu 2009

Autor: Miquel Àngel Prats. Doctor en Pedagogia. maprats@cetei.info

Director del Cetei - Fundació Joan XXIII (Entitat organitzadora de l’ITworldEdu 2010)

Professor de la FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Grup d’investigació PSiTIC.

Fa un any es va fer públic el Projecte Escola 2.0, amb la intenció de dotar les aules de pissarres digitals i connexió sense fil a Internet i que cada alumne tingui el seu propi ordinador personal. Però, encara que la tecnologia és necessària, no és suficient per a arribar a tenir escoles 2.0. Mentre que l’alumnat ja està preparat per a aquest canvi, el professorat necessita temps, recursos i formació, perquè els mestres actuals es van formar sota un paradigma d’entendre l’aprenentatge i el coneixement que no té res a veure amb els recursos i materials actuals.


Dir que els alumnes, nens i adolescents, són d’una altra generació pot semblar una obvietat, però no ho és tant en la mesura que l’actual sistema educatiu oblida les eines, els llenguatges i els espais digitals propis d’aquesta generació. Aquesta és una de les principals conclusions que van sorgir després de la celebració de la segona edició de l’ITworldEdu en octubre de 2009, punt de trobada entre el món empresarial tecnològic i l’àmbit educatiu, que va sorgir fa dos anys de la necessitat de crear un espai que permeti debatre i compartir inquietuds, en el marc d’un procés de canvi cap a escoles 2.0 que segons els experts, és un procés lent, que demana paciència i molt de diàleg.

D’aquest Summit també es van assolir altres conclusions al voltant de quins avantatges aporten les tecnologies a l’educació i quins productes i solucions existeixen al respecte. En aquest sentit, es va destacar que d’ara endavant l’àmbit educatiu ha d’estar molt alerta i tenir la ment molt oberta per a esbrinar quin tipus d’aparells tecnològics, més enllà de l’ordinador, són capaços també de presentar continguts educatius. Ens estem referint a uns futurs “gadgets” que poden permetre apropar millor tant continguts com activitats curriculars a l’alumnat de forma “mobicua”. Un exemple seria l’aparició dels nous e-books, les consoles de videojocs o els nous mòbils d’última generació.

Durant l’esdeveniment també es va poder comprovar que s’espera una resposta solvent de l’àmbit editorial davant les demandes educatives actuals. Aquest sector ha de trobar l’equilibri entre la personalització de l’aprenentatge, la interactivitat i la multimèdia en aquest nou camí que inicien els projectes Educat 1x1 a Catalunya, o l’Escola 2.0 a la resta d’Espanya.

En aquesta mateixa línia, és necessari no deixar al món editorial sol davant aquests nous reptes i plantejar solucions i projectes co-responsables i que permetin transitar paulatinament cap a l’escola digital. Per aquesta raó el professorat té la responsabilitat de posar-se al dia en qüestions tecnològiques i metodològiques. Ha de saber i conèixer quins recursos fan servir els seus alumnes, com es comuniquen, quins són els espais web 2.0 i quin tipus de noves metodologies poden sorgir amb l’ús d’aquests recursos, espais i llenguatges. Hem detectat una seria dificultat de consens davant els termes continguts digitals, llibres digitals, llibres electrònics... Aquests diversos imaginaris provoquen confusions.

Cal ser valents i experimentar per tal d’inventar i permetre l’error en tots aquells projectes educatius que es posen en marxa amb el suport de la tecnologia. Cal trobar espais per a compartir experiències, coneixements i iniciar complicitats pedagògiques entre escoles, mestres i institucions educatives.

La tecnologia per si sola pocs canvis metodològics pot produir, al contrari, amplifica i produeix molt de soroll a classe o a l’aula. Cal acompanyar la innovació pedagògica amb el suport de la tecnologia amb canvis que vinguin de la mà de la pròpia organització escolar, de la pròpia forma d’entendre l’avaluació, l’aprenentatge i el coneixement, la formació i actualització dels professionals en exercici i, sobre tot, d’aquells que tenen a veure amb la direcció i el lideratge que s’exerceix al centre.

En un moment de tants projectes pedagògics amb el suport de la tecnologia en curs serà necessari un plantejament que vagi cap a l’Escola 2.0 de forma ètica, crítica i reflexiva permetent caminar endavant i retrocedir quan calgui, però no deixant pas a una postura immobilista i/o paralitzant.

Per últim, hem vist que l’àmbit educatiu està començant a notar innovacions disruptives, és a dir, transformacions que es viuen des de l’exterior del propi sistema i que, poc a poc, generen canvis interns. En les circumstàncies actuals de plena crisi econòmica, esdeveniments com l’ITworldEdu són una oportunitat per a impulsar el missatge del projecte 2.0. Una oportunitat per alumnes, professors, escoles, famílies i empreses tecnològiques.

I, per últim, és necessari recordar finalment dos idees sobre el binomi educació i tecnologia: la primera, ens trobem en un estadi en transició on hem de posar grans dosis de paciència, perseverança, temps i il·lusió; i la segona, que la tecnologia és una gran excusa per a promoure innovació pedagògica, encara que no és suficient. La innovació vertadera vindrà de la mà del lideratge dels centres i de la mà dels professors, del bon ensenyament amb bons professors.

Els esperem a la propera edició de l’ITworldEdu 2010!